1. |
Desconeguts
03:22
|
|
||
|
Quan arribem serem anònims
i farem com si fos u de gener.
Sort i por són sinònims
la cançó un pacte entre tots dos
Que ens permeti identificar
la trajectòria que hem pogut traçar
obres la porta el cotxe s'ha aturat
la indiferència és el que ens permetrà
Que la ciutat estigui als nostres peus
desconeguts eufòria permanent.
Guanyarà qui sigui el primer
en trobar el gest que ens fa ser diferents
Els nostres noms ja no ens pertanyen
Ja no correm el risc de la veritat
Evitarem records que ens marquen
Invertirem les nostres debilitats
En sospitar que ara ja formem part
De l'atracció de la normalitat
Aquí tot està per desxifrar
Tanquem els ulls provem d'imaginar
Que la ciutat està als nostres peus
desconeguts eufòria permanent.
Guanyarà qui sigui el primer
en trobar el gest que ens fa ser diferents
Quan ens recordin haurem après
A confondre'ns entre la gent
Perquè ells no saben ni quan ni com
Perquè ells no saben posar-nos nom
Veus la ciutat està als nostres peus
desconeguts eufòria permanent.
Guanyarà qui sigui el primer
en trobar el gest que ens fa ser diferents
Guanyarà qui sigui el darrer
en pensar que el demà existeix.
|
||||
2. |
#mimporta
02:42
|
|
||
|
Com un partit de la lliga iraní
O la música que sona a les cinc del matí
Com la roba interior que ja t'he tret
O com quan ballem i ens mira la gent
Per mi pots continuar parlant
Que a mi no m'importa
A mi no m’importa
Com la cançó en la que no em sé la lletra
O la gent que fa veure que no et coneixen
Com quan dius que això nostre no porta enlloc
I que potser és el moment de posar-li nom
Per mi pots continuar parlant
Que a mi no m'importa
A mi no m’importa
L'equilibri el tens just davant
No sóc jo però ho puc seguir forçant
No hi ha gest que avui pugui il·lustrar
Aquest desig contra la voluntat.
|
||||
3. |
El dia de l'espectador
03:10
|
|
||
|
Ara que mirar-te és com escoltar
la millor cançó en el lloc menys indicat
no trobo les paraules sempre he estat desordenat
no tenen importància mentre pugui contemplar
Com cadascun dels teus cabells em pessigolleja el nas
Jo t'abraço indecís tu m'agafes lentament el braç
L'únic so és dels llençols les paraules ja s'han escapat
I mentre estem callats m'imagino quina cara faràs
M'imagino quina cara faràs
A la teva esquena em dedico a deixar escrit
aquella paraula que no m'he atrevit a dir
Quan noti la distància que ens separa en aquest llit
Jo m'aproparé fins que no hagi aconseguit
Que cadascun dels teus cabells em pessigollegi el nas
Jo t'abraço indecís tu m'agafes lentament el braç
L'únic so és dels llençols les paraules ja s'han escapat
Envaeixo el teu costat les nostres cames s'han entrecreuat
Respires fort i fas que el vent s'estavelli a la meva mà
Apropo els llavis al teu coll no recordava aquella olor que fa
I mentre estem callats m'imagino quina cara faràs
I mentre estem callats jo m'oblido que estic enfadat
Jo m'oblido que estic enfadat.
|
||||
4. |
Debilitats
02:25
|
|
||
|
Les escales enfilen la tarda
però la nit sembla tan lluny
que encara em queda temps per dir
jo no tinc pressa per trobar
el que sempre m'ha faltat
ho vaig tenir entre les mans
i ho vaig deixar escapar
El silenci és el fiscal
d'aquest sublim avorriment
no et veig en cap fotografia
i això ara és un retret
jo no he canviat mai de resposta
a les preguntes que no entenc
sempre m'he fet el llest
La gent no es mescla, tu ho vas dir
Ara lamento les paraules
que no vaig saber pronunciar
perquè estava calculant
quant et trobaria a faltar
mentre invertia la dignitat
en no dir-te la veritat
és obvi que me n'he oblidat
He deixat de jutjar
les persones que sempre he estimat
i no estava equivocat quan veia
que hi ha dues parts
una parla de les ferides
l'altra parla d'esperar
que no passi mai el que desitjat
si no és amb tu.
|
||||
5. |
No em deixis caure
03:27
|
|
||
|
Escolta la veu que travessa les cases
espanta la son però només desperta
a qui no té motius
Observa les cares és com una brisa
càlida i ferma com una carícia
que es cola dins els llits
S'escolten les passes ballant a ple dia
dient que avui es neguen a renunciar
al que no coneixen
Els crida pel seu nom els guia cap al seu nord
s'espanten en veure de lluny el seu propi cos
Com si estigués reservat
Com si estigués cridant
No em deixis caure.
|
||||
If you like Oslo, you may also like:
An album that — according to the band — represents a grand journey of dreamy collaborative sketches.
go to album
Guitars sparkle like distant constellations on the latest from Scythe, who delivers dazzling space rock on their latest LP.
go to album
Io tu il loro
by Klaus Johann Grobe
Pivoting from German to English, disco to soft rock, the groovy Swiss duo branch out on their first album in six years.
go to album
Toronto duo expand their frenetic jangle pop with elements of country and krautrock; members of Ratboys, Dummy, and more lend guest vocals.
go to album
DEHD keep sharpening their cool kid mash-up of alternative rock and dancefloor pop on fifth full-length "Poetry".
go to album
Rooting for Love
by Laetitia Sadier
featured on Bandcamp Radio Jan 23, 2024
go to album
Escape Artist
by Danielle Durack
The latest from Danielle Durack is a gentle wonder, its soft-focus songs full of yearning and effortlessly melodic.
go to album
