1. |
Llum
02:08
|
|
||
Es deixa encesa la llum de la tauleta
i com fa cada nit manté l'espera,
però no sap que avui hi haurà un miracle.
Escriu en un paper i li fa efecte i reflexa,
potser el confondrà amb un miratge.
Arrugues al seu llit són petjades,
“deixa'm entrar” li suplica
i a la pared la seva ombra es duplica.
Li sobraran paraules per entendre el seu missatge,
quan ningú el pot veure és quan li és més fàcil creure
Mira a través de la pared.
I que no he canviat tant.
I que avui m'assemblo a tu.
I que no m'he perdut,
perquè si ho faig serà amb tu.
|
||||
2. |
L'invisible
03:16
|
|
||
Mesclo la paciència amb la fe.
No sé si et multipliques o fas eco a la meva ment.
Si vaig decidir fugar-me
va ser per poder imaginar-me
La forma amb que descrius
les coses invisibles.
La forma amb que ignores
les teves virtuts.
I si aquest cop somrius
i jo no en sóc culpable.
És perquè he aconseguit
mossegar-me els dits.
No sóc especialista en pensar.
Perquè em dedico a posar codis de seguretat
als records que encara m'afecten,
és com un museu sense adeptes
I miro com descrius
les coses invisibles.
La forma amb que ignores
les teves virtuts.
I si aquest cop somrius
i jo no en sóc culpable.
És perquè he aconseguit
mossegar-me els dits.
M'apunto el que hauria de dir-te
perquè ho sàpigues el més tard possible.
Diga'm com descrius
les coses invisibles.
La forma amb que ignores
les teves virtuts.
I si aquest cop somrius
i jo no en sóc culpable.
És perquè he aconseguit
mossegar-me els dits.
Però diga'm com descrius
les coses invisibles,
les coses invisibles,
diga'm com descrius.
|
||||
3. |
Desapareix
03:43
|
|
||
Quan ningú em mira torno secretament
al punt de partida a el que he pogut ser.
I és com agenollar-me davant mi mateix
i preguntar-me si ho he fet bé.
Si sempre ho he evitat intentant per la por a fracassar,
però si estava destinat a fer quelcom gran,
o si resulta que m'he defraudat.
Busco soroll que sigui selecte,
que eviti que em pugui veure
prenent decisions que no sorgeixen efecte.
Si no vivim el present,
només mirem el que vindrà,
diga'm per què, tot i que estaré bé, ara, ara fa mal.
Però si aquesta nit
et tinc al davant
i puc evitar pensar
en la velocitat,
és com si hagués arribat
a una espècie de final
que es multiplica i es regenera, no trobo manera.
Perquè és tan efímer com un moment
i cada matí penso:
desapareix
Desapareix.
Desapareix.
Desapareix.
Desapareix.
|
||||
4. |
Reeixir
03:19
|
|
||
Ara que ja he perdut la por
a sentir-me identificat amb els finals.
Ara que la meva veu és un himne
que converteix tota paraula en soroll.
Assaig i error.
Avui no, no vull ser millor,
una mica més fort
Per què em costa tant ser honest amb mi mateix?
Per què em costa tant prendre decisions mirant el futur?
Ara per fi, ja m'he sentit com si fos un més.
Ara els records ja no serveixen d'aixopluc.
La profunditat,
defecte ben considerat.
|
||||
5. |
Teorema d'un final
01:18
|
|
||
Quan al final et decideixes a parlar,
cada frase és un nou interrogant.
La única solució que ara puc trobar
és abraçar-te i suposar que no és el final.
No t'eixugues les llàgrimes i això et dóna més rigor.
Ensopeguen al teu coll és trist i alhora preciós.
Si mai t'has enamorat jo em pregunto com han aguantat
tots els que han vingut abans i tots els que encara vindran,
si mai els estimaràs com jo
t'he estimat.
|
Streaming and Download help
If you like Oslo, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp